"Petits Samurais"

L’escola es diu Hikari i esta a Kahuasaka. Primer de tot ens fixem que els nens, a ple hivern van en pantalons curts, sense samarreta i amb una gorra. A l’escola es porten tres gorres diferents, es a dir, de diferent color. El color que portin depèn del curs que els petits, de 3 a 5 anys estiguin cursant. Podem deduir que és una escola religiosa ja que ens fixem que donen “les gracies a Déu” per tot el que tenen. Explica el director que cada dia fan una cursa d’un quilòmetre, ell mateix inclòs.
Surt una mare parlant de que el fet de que porti al seu fill a aquesta escola es perquè avui en dia estem massa protegits, d’aquesta manera els nens reforcen tant el cos com la ment portant-se a terme uns canvis psicològics i físics positius.
El total del curs son 200 dies i les classe son de dilluns a dissabte. Els nens amb 3 anys ja llegeixen i amb 6 ja reconeixen 350 ideogrames en estructures japoneses. Per a ells son dibuixos i els aprenen millor. Cada dia fan un minut de meditació i un cop a la setmana es dediquen a fer neteja.
Cal remarcar les classes de musica de dret i de filosofia que s’imparteixen. Hi ha una única pausa que és al migdia per dinar. Els metges diuen que el que aprenen fins als 3 anys es per tota la vida.
Les classes comencen al abril per acostumar-se amb el calor a anar sense samarretes. Un altre dels fets que fa que els nens s’acostumin rapit a anar sense samarreta es que veuen al nen “grans” com ho fan. I els mestres afirmen que “no se’ls obliga a fer-ho, ho fan per voluntat pròpia”.
El resultat d’anar a aquesta escola explica una mare, és que quan arriben a primària, van molt més avançats que la resta de nens .
El cost d’aquesta escola és bastant gran, sobre uns 1070 € l’any més 260 al mes. Això implica que les úniques famílies que porten als nens a aquestes escoles son famílies ben adinerades. Una mare surt dient que el seu marit treballa de 11 a 12 hores al dia de banquer i que s’ho poden permetre, que creuen molt important aquesta educació (fins i tot diu que la seva sogra li podria retreure més endavant que no l’hi portés).
Al documental també surt un metge criticant l’ensenyança d’avui dia, diu que els joves d’avui surten de les escoles sense saber parlar anglès i que la bona ensenyança consisteix en memoritzar.
La idea d’aquesta escola ve del s XVII quan hi havia Aristocràcia i l’educació militar espartana existia al Japó.

Jo em pregunto: El que diu la mare de que porta al nen a l’escola perquè quan vagi a primària estigui més avançat que els altres nens, és bo? -> per a ells mateixos sí i fins hi tot no ja que poden sortir perjudicats a l’escola igualment perquè potser podrien fer més i s’endarrereixen. I mirant-t’ho des de un punt de vista més global pot ser el que s’hauria de fer es canviar l’ensenyança en general perquè tots vagin ben preparats a la primària i no només una part. És obvi que hi ha gent que no s’ho pot permetre i són els que finalment sortiran perjudicats.
Per una altra banda la meva opinió sobre aquesta escola es: Em sembla bé el que plantegen de que estem massa ben acomodats i que pot ser ens hauríem de tornar a acostumar una mica a la naturalesa, gastaríem menys diners i seria un be per nosaltres ja que el propi cos s’acostumaria. Per exemple: a passar fred i com a resultat no gastar tants diners en gas.
Per una altra banda no em sembla correcta el plantejament de aprendre-ho tot memoritzant. I finalment no crec que els nens facin les coses que fan per voluntat pròpia sinó que crec que: Els nens són molt influenciables i competitius i els hi “mengen el cap” per actuar com actuen, un exemple clar es: la nena que amb 40 de febre “vol” fer la cursa de fi de curs. Respecte a això últim, la meva opinió es que és inhumà permetre-ho.